Nuria Guiu / Ingri Fiksdal
MEDIUM

M E D I U M és una funció fantasma, on Núria a escena, invoca un cos posseït per moviments i danses canalitzades a través de la música de SUNN O)). Medium tracta sobre el cos com a arxiu personal, cultural i virtual.  El fantasma és, en part, una metàfora dels moviments d’altres èpoques i dimensions que tornen i s'instal·len als nostres cossos, però també s'entén com l'acte de crear en si mateix, des del regne invisible fins a la seva manifestació física en una coreografía, que s’invoca o es rea-activa a cada funció, després de la mort del seu procés creatiu.

L'actuació és una creació conjunta entre les coreògrafes Ingri Fiksdal (Oslo) i Núria Guiu (Bcn). L'arranjament musical i l'espaialització són de Stephen O'Malley, membre del llegendari grup de black metal Sunn O))) amb música del seu àlbum Pyroclasts. El disseny del vestuari i l'espai és de Ronak Moshtaghi i la il.luminació de Phillip Isaksen.

FONTS / referències

Durant la funció es citen rastres de danses d'arxius personals, culturals i virtuals*. Els moviments han estat encarnats per Fiksdal/Guiu entre 1987 i 2022 i són referenciats de la següent forma: Nom del creador o font, Títol (any d'estrena), (o any en què va ser visualitzada/encarnada).

*en ordre d'aparició a la peça:

Ruth St. Denis, East Indian Nautch Dance (1944), (2016)
YouTube channel JStuStudios, Floss (2014), (2019)
Carmen Amaya, Los Tarantos (1963), (2006)
Kobalt Works/Arco Renz, MAD (2010), CRACK (2011), DUST (2011), COKE (2014), Hanoi Stardust (2014) and EAST (2015), (2010-15)
Jennie Livingstone, Paris is Burning (1990), (2013)
Sharon Eyal, Killer Pig (2009), (2009)
Michel Fokine, Les Sylphides (1893), (1999)
Jean Coralli and Jules Perrot, Giselle (1841), (1999)
DV8/Lloyd Newson, Enter Achilles (1995) and The Cost of Living (2003), (2003)
Pina Bausch, Café Müller (1978), Nelken (1982) and Die Klage der Kaiserin (1990), (2002)
Tiktok, Chicken Teriyaki challenge and Tot* challenge (2022), (2022)
Ultima Vez/Wim Vanderkeybus, Blush (2002), (2003)
ROSAS/Anna Teresa de Keersmaeker, Fase (1982), (2004)
Mary Wigman, Hexentanz (1914), (2012)
Graham technique (developed approx. 1930-50), (2001-04)
Martha Graham, Lamentation (1930), (2005)
Xavier Le Roy, Self Unfinished (1998), (2000)
Jiří Kylián, Bella Figura (1995), (1999)
Loie Füller, Serpentine dance (1891), (2006)
Isadora Duncan, The Blue Danube (1905), (1987)
Glen Tetley, The Tempest (1980), (2012)

Concept, channelling and performance: Núria Guiu Concept and channelling: Ingri Midgard Fiksdal Music: Pieces from the “Pyroclasts” album of SUNN O))) Spatialization: Stephen O´Malley Costume and set: Ronak Moshtagi Light: Phillip Isaksen Sound techician: Ernst van der Loo Dramaturgy: Guiu, Fiksdal, Isaksen, Moshtagi Costume and set design assistant: Zoya Tahery Photo: Kristine Jacobsen Production and distribution: Nicole Schuchardt and Ariadna Miquel Production and administration: Eva Grainger and Ida Frømyr Borgen Produced by: Fiksdal Dans Stiftelse Supported by: Arts Council Norway

ESTRENAT: 16-17 SETEMBRE 2022. Black Box, Oslo, Norway.

Properes funcions: Aqui

Funcions passades:

16-17/09/22 —>  Black Box Theater, Oslo. (Nor)

13-14/10/22 —>  Brut Wien, Vinna (Aut)

29/10/22 —>  Oktoberdans 2022, Bit Teatergarasjen, Bergen (Nor) 

30/09 i 01/10 2023, Mercat de les Flors, Barcelona (SP)

PREMSA AQUI!

El domini virtuós de les referències per part de Guiu és impressionant; alterna entre diferents llenguatges coreogràfics i va de l’abstracció a la concreció sense interrupcions. Les seqüències en què balla s’interrompen abruptament amb una elegància lenta, els moviments picats se substitueixen per passos de ballet. El sistema de referències és ampli i la juxtaposició expressiva i respectuosa significa que les coreografies encaixen. - Julie Rongved Amundsen-Klassekampen 2022