Llenguatge corporal a través d’internet

El botó de like, o l’opció de like, és una eina virtual usada a través de softwares de comunicació com ara xarxes socials, fòrums d'Internet, llocs de notícies i blocs on l'usuari pot expressar el que li agrada, gaudir o donar suport a determinats continguts. Quin es l’impacte social, cultural i econòmic d’aquesta eina que permet expressar i acumular “l’agrada” sense utilitzar ni una paraula, ni una mirada, ni un contacte físic, només amb el simple gest virtual d’una mà que apunta un dit gros amunt? Quins són els simbolismes d’aquesta eina?

M’interessa en especial la relació que manté el fet d’agradar (el like) amb el cos, des de la perspectiva d’una cultura digital contemporània.

COS SENSIBLE vs COS DIGITAL

Un dels grans canvis abismals en la forma de socialitzar-nos i comunicar-nos en el segle XXI ha sigut la invenció d’Internet, amb possibilitats comunicatives com les xarxes socials i tota la gamma de dispositius electrònics que acompanyen. En aquesta nova forma de comunicació, la presencia del cos va definint una gestualitat virtual, còdigs i simbologia per a permetre expressar emocions, les quals només poden ser transmeses a través d’una pantalla. L’acte comunicatiu a través d’internet, desplaça el cos i en jerarquitza els sentits. Majoritàriament, el sentit que predomina a les societats occidentals és la vista. El següent sentit al qual donem importància és l’oida. Els sentits com el gust, el tacte, l’olfacte, queden a un tercer plà (Le Breton, 2002: 102). A través de les noves tecnologies podríem dir, que aquests dos últims desapareixen totalment. Les veritats de la naturalesa així, deixen de ser accessibles a l’evidencia sensorial, cal sotmetres llavors, al càlcul racional (Le Breton, 2002: 72).

Csordas, ens parla del cos no com a objecte d’estudi en relació a la cultura, sinó com a subjecte de cultura. Per a referir-se a aquesta visió utilitza el terme “embodiment”; encarnació (Csordas, 1990: 5). Així doncs, l’“embodiment” té com a característica principal el col·lapse de les dualitats entre cos i ment, subjecte i objecte (Csordas, 1990: 7).

Merlau-Ponty de manera similar, ens parla de la percepció en relació al cos, on exposa que els objectes són un producte secondari del pensament reflexiu i que la percepció és per naturalesa indeterminada. Es a dir, no és experiencialment certa. L’ull, la percepció a través de la vista, sempre delimitarà allò observat com a objecte, separat d’un mateix (subjecte). L’ull per tant, ens porta a objectivar tot allò que sigui possible de percebre i pensar. Merleau-Ponty proposa una visió i experiència des de el cos, posant enfoc a la relació, a l’entramat que lliga els objectes i no en els objectes en si. Bourdieu també exposa com el món social no només es compon d'estructures objectives sinó també de representacions i percepcions (Julieta Capdevielle, 2011: 34) i en el seu estudi proposa superar la falsa dicotomia entre allò objectiu i subjectiu.

Ara bé, a través de les noves tecnologies, com es du a terme aquesta experiència a través del cos? Quin són els llaços, quina és la relació?

Les propostes de Merleau-Ponty, de Bourdieu i de Csordas s’acosten en un punt: l’interès i proposta d’una experiència del món a través del cos, la dissolució de la visió dicotòmica entre allò objectiu i subjectiu i l’integració del cos com a subjecte en relació amb el món. Prenent aquestes premisses com a punt inicial de l’anàlisi i confrontades al fet virtual d’agradar (like), es revela una nova noció de cos, la qual no està subjecte a l’experiència directa d’aquest amb el món. L’experiència física així, desapareix a través d’internet i és substituïda per a un percebre, per a un pensar, visualitzar i agradar una imatge del cos (objecte).

Des de Descartes i fins al moment actual, diversos estudiosos han plantejat teories que plantegen una visió no dualista de les nocions cos-ment. Tot i així, a través de la pantalla, observem que la noció de subjecte i de cos-objecte s’accentua. Personalment, he detectat en els últims anys, una tendència generalitzada de la societat cap a disciplines i visions holístiques, no parcel·laries, no dualístiques. Hi ha hagut un augment en l’interès per pràctiques físiques com la dansa, els esports, el ioga, les arts marcials; la majoria disciplines vinculades a una experiència del cos de caire no dualístic i sovint influenciades per la cultura oriental. És aquest interès una manera de pal·liar aquesta reduïda experiència física a través d’internet de la que parlàvem? D’on ve aquest afany per aquestes pràctiques físiques i holístiques? És tot plegat el convenciment col·lectiu d’un canvi de paradigma encallat en un marc intel·lectual? Estem disfressant darrere el “cartellet” d’un pensament no dualístic i d’una experiència corporal la mateixa teoria de Descartes? Seguim arrelats a unes bases cimentades ara fa 3 segles?

Em pregunto si a través de les xarxes socials, no havíem estat mai tant a prop dels altres i tant lluny de nosaltres mateixos. I si l’experiència virtual, implica aquest allunyament i al mateix temps l’interès creixent per les pràctiques corporals.

El cos, oblidat davant la fluorescència de la llum alienadora de la pantalla digital, assegut durant hores a casa, a l’autobús, al tren, a la feina, ha passat a ser una espècie de carcassa oblidada, contenidora d’un pensament que viatja a velocitats vertiginoses per tot el món a través de paratges virtuals amb el simple clicar d’un dit. El cos, sembla que hagi passat a ser el medi invisible a través del qual un entramat de relacions amb diversos fins (econòmics, socials, culturals) s’hi entrelliguen i desenvolupen. Le Breton, exposa en un article com la societat occidental d’avui en dia, som jutjats, reconeguts, estimats o detestats a partir de l’aparença i com les relacions a través d’aquest medi, es deshumanitzen. Quin paper juguen els likes, l’aparença, el fet d’agradar, en relació al cos?

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

LE BRETON, David, 1999: Adiós al cuerpo. Editions Métailé, Paris. Introducción: Un borrador del cuerpo, I Cuerpo accesorio.

LE BRETON, David, 2010: La Nación. ”Internet es el universo de la máscara”.

LE BRETON, David, 1990: Antropologia del cuerpo y modernidad. Capitulo I i II.

FOUCAULT, Michele, 1975: HISTORIA DE LA SEXUALIDAD I. Nosotros los victorianos.

MARTINEZ BARREIRO, Anna Maria, 2004: La construcción social del cuerpo en las

sociedades contemporáneas. Universidad de A Coruña. Departamento de Sociología y Ciencia Política y de la Administración.

CSORDAS, Thomas J., 1990: “Embodiment as a Paradigm for Anthropology”

DEVILLARD, Maria José, 2002: “De los discursos antropológicos sobre naturaleza, cuerpo y cultura”. Dpto. de Antropología Social. Facultad de CC. Políticas y Sociología.